Es tracta de l’únic vestigi conservat de l’antiga església medieval de Sant Vicenç, actualment desapareguda. El lloc i l’església de Llançà estan documentats des del segle x com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, que gaudí de tots els drets jurisdiccionals sobre Llançà. En un document del 1455 es fa constar que un dels monjos ostentava el càrrec de paborde de Llançà, títol que encara existia dins la comunitat l’any 1807. El més probable és que l’església (romànica) anterior a l’actual es drecés al costat del cloquer descrit. La torre es va reformar l’any 1891 amb la col·locació de campanes i es van ampliar els finestrals de la façana que dona a la plaça. Les campanes encara repicaren fins els anys 1912-15. Actualment aquest antic campanar està rehabilitat.
Un dels elements patrimonials més destacats de la vila de Llançà és l’antic campanar o torre de la plaça. En aquesta fotografia del fons Pumareda de l’any 1964, que forma part dels fons de l’INSPAI, es pot veure l’antic campanar des de les escales de l’església parroquial. Es poden apreciar tres obertures, dues a la part superior, on antigament hi havia les campanes. Just al capdamunt de la torre encara s’hi aprecien elements defensius com restes de merlets. Tal com indica el seu nom, la torre es trobava al mig del nucli antic de la vila, a la seva plaça. La seva alçada la convertia en un punt de guaita de primer ordre, des d’on es podia tenir una visió de 360º.