Les Societats Modernisme - neoclassicisme -ecleticisme

 

Molts dels pobles altempordanesos compten amb uns edificis anomenats, depenent del lloc, sindicats, «centros», ateneus, casinos… que són sovint el centre neuràlgic de la vida social del poble, lloc de reunió i de tertúlia, de balls i teatres, o de cartes i partides de domino. Aquests edificis són les antigues seus d’unes entitats que desenvoluparen un paper molt important entre les nostres gents: les societats de socors.

Les societats de socors es varen començar a crear el darrer quart del s.XIX, davant la necessitat dels col.lectius de treballadors industrials i agraris de protegir-se front les malalties, accidents, morts… Les societats de socors cobraven un taxa a cada membre que havia de servir per donar-li cobertura en el cas de patir algun accident, malaltia, mort o d’altres importunis, serien les precursores de la seguretat social.

Les societats eren doncs un lloc important, i també es convertiren en lloc de trobada de la gent del poble per discutir l’avenir. Organitzaven balls i festes, i sovint eren el lloc per jugar cartes, de trobades, de reunions… i tot i que moltes tenien prohibit en els seus estatuts de parlar de política, era impossible que aquesta no sorgís, i fos manifesta durant la república, la guerra i després de la guerra, fins i tot, creant-se diferents societats depenent del bàndol polític.

Aquestes societats tenien noms tan inspiradors com la unió, la fraternitat, la concòrdia… i sovint feren construir edificis importants perquè fossin la seu dels seus afers. Aquests edificis són els que avui en dia ens han quedat com a llegat, molts d’ells de gran interès arquitectònic, essent una mostra arquitectònica civil des del modernisme al neoclassicisme.

Avui en dia, aquests antics edificis han deixat de tenir l’ús que tenien, ja que les societats de socors van deixar de tenir un sentit important quan a partir dels anys 60 es va començar a fer ús de la seguretat social, però molts d’ells al passar a ser de titularitat municipal, són encara avui els llocs de trobada del poble, on es celebren les festes i els balls, i on la gent es troba per xerrar, jugar a cartes o prendre cafè.

Us proposem un petit recorregut per aquestes petites joies del nostre record històric, testimonis silenciosos de la revolució política i social de finals del s.XIX fins a mitjans del s.XX. Si escolteu bé encara hi sentireu les converses, el soroll de cops, els crits i l’alegria de molts homes de la nostra terra que hi van trobar consol i lloc d’expressió.

Descarrega el fulletó

 

La Unió de Maçanet de Cabrenys:

L’edifici data del 1906, és d’estil modernista i va ser construït per Josep Azemar, destaquen les seves vuit obertures d’estil mossàrab sobre els tres arcs corresponents a la porta i les dues finestres de la planta baixa. El segon pis és de maó vist i està rematat per quatre cornises repartides a igual distància en la part superior de la façana. Destaquen dos relleus de pedra, un amb l’escut de la Unió i l’altre amb l’any de construcció de l’edifici.

La Concòrdia de Darnius:

Edifici d’una sola nau a doble alçada, de planta rectangular i notables dimensions. Fou construïda per Azemar. L’arquitectura de la Concòrdia està caracteritzada per una estructura molt elemental, circumstància que no intenta dissimular en la vessant decorativa; per contra, aquesta és el resultat d’una sòbria i calculada utilització de diferents materials. Així, el maó vist li serveix per subratllar portes i finestres gràcies a la seva aplicació en els brancals i llindes; per altra banda notem l’ús moderat de la ceràmica. Cal considerar aquesta arquitectura dins el moviment modernista, tot i que amb trets noucentistes.

La Concòrdia d’Agullana:

Projectat el 1912 i construït el 1913, és un edifici situat al centre del poble, d’una sola nau a doble alçada, de planta rectangular i grans dimensions (14x28m). Es juxtaposa a un altre edifici, també de planta rectangular, utilitzat com a cinema. L’arquitecte Azemar aplicà estructures i conceptes semblants als construïts a Darnius i Maçanet de Cabrenys. La coberta és a dues vessants. Es caracteritza per una senzilla sintaxi d’elements i una manca gairebé total de guarniments. Aquests es limiten a subratllar portes i finestres. Així el maó vist en les faixes de separació dels diferents espais de les façanes i l’ús moderat de ceràmica esdevenen els únics materials que articulen la façana. Es troba entre el modernisme i el noucentisme. La Concòrdia ha estat i és el lloc de trobada i celebració de la gent d’Agullana.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR