Portbou

Originàriament era un refugi de pescadors i actualment és un modern nucli urbà que deu el seu desenvolupament a la creació de l’actual Estació Internacional i a l’obertura de la línia fèrria el 1872. Inicialment pertanyia al municipi de Colera i, des de 1934, és independent. La circulació de trens i la duana es converteixen en el motor del poble.

Cal destacar el monument funerari en memòria de Walter Benjamin i de tots els refugiats europeus de la Segona Guerra Mundial. Es tracta d’un espai d’arquitectura contemporània. Consta d’un passatge encarat al mar, una plataforma-mirador, una olivera i la tomba del filòsof. És obra d’en Dani Karavan i va ser inaugurada el 1994.

El temple parroquial de Santa Maria de Portbou es començà a construir el 1879. La façana és ornada amb relleus del Sol i la Lluna i figures restaurades per Frederic Marès. Al retaule de darrera l’altar hi ha la Verge de Frederic Marès (Portbou 1893 – Barcelona 1991). El sagrari i la creu són de Domènech Fita (1927). Dins del temple, entre els contraforts, hi ha tretze vitralls. El campanar té 36 m quadrats de base.

El puig Querroig, amb 670 m d’alçada, tanca la vall de Portbou amb restes de la fortalesa, ja esmentada el s. X, com l’extrem septentrional del comtat emporità. La pujada no representa cap dificultat. S’hi accedeix per la forestal que surt del coll del Frare a l’antiga N-260. Al seu costat, oneja permanentment la senyera catalana que proclama la unitat històrica i cultural d’aquestes terres. Si pugem en aquest cim, haurem trepitjat dos estats i tres termes municipals: Portbou, Cervera i Banyuls de la Marenda.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR