La Jonquera

Les Primeres notícies arqueològiques són del neolític mitjà restes sobretot de tipus megalític: dòlmens, menhirs, etc. sent el territori de la Jonquera un dels espais més rics en aquesta classe de monuments prehistòrics a l’Albera, concentrant-se principalment a les zones de Mas Baleta, els Estanys, Canadal, Requesens i Sant Pere de Pla de l’Arca.

La petjada dels Romans es coneix pel pas de la via principal que unia Roma amb la península Ibèrica, la “Via Domícia” , convertida, més endavant, en “Via Augusta” al seu pas pel Coll de Panissars. A la baixa edat mitjana perquè sorgeix quest nucli concentrat que actuarà de capital, i que es trobava enmig d’una fèrtil plana i, per tant, en una zona de més possibilitats agrícoles que altres territoris més forestals.

La pau dels Pirineus , signada entre les monarquies hispànica i francesa l’any 1659, suposa un fet important en la història local jonquerenca, ja que estipula la transferència del Rosselló a França i designa una línia fronterera que seguirà la carena meridional del Pirineu convertint la Jonquera en població de frontera. Cap els anys 30 del S. XVIII , la Jonquera entra en una llarga etapa, en general, de progrés i prosperitat . Aquest millorament ve condicionat no sols per l’augment del trànsit i el comerç fronterers, sinó de manera especial per una més intensa explotació dels recursos del terme, sobretot el bosc (llenya i suro) o de les terres ermes per plantar-hi vinyes o alzines sureres. El despertar econòmic provoca un augment demogràfic, resultat del qual serà un desbordament de la vella Jonquera amb la formació de nous barris a l’est i al sud que transformaran la fesomia urbana de la vila.

El Centre Cultural Can Laporta és un punt d’informació i exposició permanent del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. Tenen informació molt completa sobre la zona i una exposició molt interessant sobre flora, fauna i patrimoni cultural del massís.

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) és un equipament de creació recent que té com a principal objectiu la divulgació de la història de l’exili republicà de 1939, originat pel desenllaç de la Guerra Civil espanyola de 1936. Així mateix, també s’estructura com a un espai de memòria, amb la finalitat de recordar i reconèixer tots aquells homes i dones que van combatre per la legalitat i els valors democràtics de la República de 1931. Paral·lelament, per bé que l’exili republicà ocupa un lloc central en el discurs museogràfic, l’exili és concebut com un fenomen universal i, especialment, de gran rellevància durant el s. XX i l’actualitat. Aquest nexe del passat amb el temps present es reflecteix en les activitats temporals (exposicions, conferències, concerts…) que el museu organitza regularment.

L’església parroquial de Santa Maria es va acabar de construir l’any 1791.

Les restes del castell de Rocabertí es troben al cim d’una penya granítica al nord de Santa Llúcia, dominant estratègicament els colls de la serra de l’Albera.

El castell de Requesens, situat al bell mig del paratge de l’Albera, va viure els seus moments de màxima esplendor el s. XIX. L’edifici actual és una reconstrucció neomedieval de l’antic castell del s. XIII. Els espectaculars elements defensius, aliens a la tradició regional, donen un aspecte fantasiós i de llegenda a l’edifici. Es pot visitar.

L’itinerari natural i megalític dels estanys de la Jonquera és una ruta pels voltants de la zona, on es visiten dòlmens i menhirs i els tres estanys de Canadal. Està senyalitzada amb panells explicatius. El paisatge és d’aiguamoll barrejat amb conreus i sureres.

El castell de Canadal es troba a 1 km al sud-est de la vila. És el centre de l’antic veïnat de Canadal, de masies disperses, i al costat de l’església de Santa Cristina o de Sant Jaume de Canadal (segles XIV-XV). A la banda oriental de la població hi ha la torre del Carmanxel, un petit fort dels segles XVIII-XIX, que actualment està habilitat com a refugi de muntanya, amb 18 lliteres, dutxes i vàter. A la banda de ponent de la vila hi ha la torre del Serrat de la Plaça, de la mateixa època, que actualment està habilitada com a mirador.

L’itinerari protoindustrial a l’entorn del castell de Requesens està senyalitzat amb cartells explicatius. A part de poder gaudir del magnífic paisatge de la zona, es descobreix tot un seguit d’edificis industrials de final del s. XIX i principi del s. XX. Es pot observar una serradora, un petit pantà i una central elèctrica, un forn de calç, una plaça carbonera, una rajoleria, etc.

L’ermita de Santa Llúcia a Sant Miquel de Solans, documentada del s. X, és l’actual església, d’estil romànic tardà. Es troba situada a uns 4 km al nord-est de la vila, en un lloc d’esbarjo i excursió pels jonquerencs i empordanesos que desitgen passar una estona en ple camp i admirar la comarca des d’una magnífica talaia. El dilluns de Pasqua de Pentacosta s’hi celebra el romiatge dedicat a la Verge, que aplega molts empordanesos i rossellonesos que es retroben per celebrar l’aplec.

Enlairada vers les fonts del riu Llobregat, trobem l’ermita en ruïnes de Sant Pere del Pla de l’Arca (s. X). Es troba a uns 6 km al nord-oest de la Jonquera, enfilada en un turó rocós. Data del s. XII, amb restes anteriors preromàniques. És l’ermita del veïnat de Sant Julià dels Torts, situat a la vall, al lloc més baix, encara amb alguna casa habitada, especialment de segona residència.

L’ermita de Sant Martí del Forn del Vidre està situada entre la Jonquera i el Pertús, al cim d’un pujol poc elevat, al costat de la carretera N-II, a la riba esquerra del riu Llobregat. És una interessant mostra del romànic del s. X, amb característiques que la fan única.

Al camí de Requesens a Sant Climent Sescebes, trobem les restes de l’església romànica de Santa Maria de Requesens (segles X-XI). El santuari de la Mare de Déu de Requesens està envoltat de construccions del s. XVIII, al nucli de Requesens. Al santuari hi arriben cada any romiatges de diferents pobles de la comarca, com Mollet de Peralada i Cantallops. És coneguda la famosa Processó de la Tramuntana, que partia de Figueres i hi acudia gent de tots els pobles de la rodalia, per demanar que bufés el vent de tramuntana i alliberés, d’aquesta manera, la comarca de mosquits i pestilències.

Les ruïnes del monestir de Santa Maria de Panissars (s. X) es troben a la mateixa ratlla fronterera, al coll de Panissars, a ponent del castell de Bellaguarda del municipi del Pertús.

Més informació: http://www.lajonquera.cat/

 

la-jonquera-1la-jonquera-2 la-jonquera-4 la-jonquera

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR