L'Escala

Neix el s. XVI com a barri pescador de Sant Martí d’Empúries, al voltant d’un petit port, entre les platges d’Empúries i la de Riells, i va passar a ser cap de municipi el s. XVIII. L’Escala és i ha estat una vila eminentment marinera; perquè és del mar d’on extreuen la seva tradicional font de riquesa: la pesca i la salaó d’anxoves.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries és un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. Els grecs es van establir aquí a principi del s. VI aC i, més tard, els romans van iniciar la romanització de la península (s. II aC) també des d’aquest lloc, no sols per les raons estratègiques que els brindava el golf, sinó també per la indubtable bellesa d’aquest enclavament. A les ruïnes d’Empúries es pot visitar la ciutat grega, la ciutat romana i el Museu d’Arqueologia.

L’Escala ha conservat, al llarg dels segles, una indústria que li ha donat fama arreu del món: la salaó d’anxoves. El Museu de l’Anxova i de la Sal mostra la història de la pesca i de la salaó de peix blau, des del s. XVI fins a l’actualitat. S’organitzen visites guiades i rutes, com la dedicada a Víctor Català, la ruta del contraban amb barca, o la visita a la casa de pescadors de can Cinto per conèixer el patrimoni de l’Escala en diferents idiomes.

La col·lecció privada de motos Vicenç Folgado mostra un recull de coses i objectes molt variats, aconseguides al llarg dels anys d’una vida esportiva molt intensa arreu del món. La col·lecció inclou, a més de motos de totes les èpoques, cotxes antics, maquetes de trens i cotxes en miniatura.

La torre de Montgó fou una torre de defensa contra la pirateria per protegir als pescadors de l’Escala i l’Estartit, feta construir pel rei Felip I d’Aragó i II de Castella. Al camí de la torre, al Corral d’en Lleona, hi havia una vil·la romana (segles II-III). Al Pedró, hi ha una altra torre similar que data del s. XVI.

Cal destacar el safareig públic i el cementiri marí; la blancor de calç de les cases de pescadors, tan pròpies de la Mediterrània, es reprodueix als nínxols rematats amb timpans del cementiri marí. El conjunt, declarat monument el 1974, s’emmarca en l’arquitectura popular neoclàssica i acull escalencs tan il·lustres com l’escriptora Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) o el fotògraf Josep Esquirol. Les visites s’organitzen des del Museu de l’Anxova i de la Sal.

És interessant la visita a Sant Martí d’Empúries, una antiga illa poblada des dels segles IX-VIII aC (bronze final). El s. VI aC, comercia amb fenicis, púnics i foceus massaliotes, i a la fi d’aquest segle apareix el nom d’Emporion. Posteriorment la població autòctona (ibers indiquetes) i de mercaders grecofoceus s’instal·la a terra ferma i neix el gran port d’Empúries, que abastaria com a ports subsidiaris al de l’Escala i al de la Clota (s. II). Amb un poblament ininterromput fins a l’actualitat, conserva la muralla medieval sobre restes de la ciclòpia grega, i l’església dedicada a Sant Martí del 1538, seu de la primera capital del comtat d’Empúries fins el 1064. Actualment es conserva com a poble medieval.

El passeig d’Empúries fa de vincle entre Sant Martí i l’Escala. Es tracta d’un passeig de 2,5 km que ressegueix tota la costa i permet gaudir de les ruïnes d’Empúries d’una banda, i d’unes magnifiques dunes, que constitueixen les platges d’Empúries, de l’altra. Els carrers i els racons emblemàtics del nucli antic de l’Escala conviden a endinsar-se a la història d’aquesta vila marinera i a descobrir aspectes de l’arquitectura d’anys enrere. La casa de pescadors de can Cinto Xuà (Carrer de la Torre, 35) reprodueix amb exactitud l’escenografia i la vida quotidiana escalenca dels segles XVIII i XIX. Per visitar la casa de pescadors, cal adreçar-se al Museu de l’Anxova i de la Sal.

Per mar, arribaven productes com ara la sal i diferents mercaderies que es dipositaven a l’Alfolí de la Sal (1697), per distribuir-les després als pobles de l’interior. L’existència d’un edifici d’aquestes característiques, les drassanes i el cabotatge van permetre una forta expansió econòmica durant el s. XVIII.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR