Borrassà

El 817 per trobar fonts escrites que facin referència a Borraciano (Borrassà). El document dóna fe de la celebració d’una assemblea en presència de l’arquebisbe de Narbona i el bisbe de Nimes, nou jutges a més de diverses personalitats de l’època. El motiu d’aquesta testificació és establir els límits de Bàscara. El fet que l’acte es celebrés a l’antiga església de St. Andreu demostra la importància de la població. Borrassà formava part del comtat de Besalú, fins que el 1298 el municipi fou agregat a la batllia de Figueres. El mitjà de vida de la majoria dels habitants de Borrassà és l’agricultura i la ramaderia, si més no fins la meitat d’aquest últim segle. La innovació agrícola va arribar a Borrassà a mitjan S.XIX a mans de Pere Bonal, que posant a la pràctica la seva teoria exposada en el llibre El Bien del País, va repartir llavors, als propietaris interessats, de blat de moro, bleda- rave, sorgo i esparcet. També el sistema de rotació, introduït per Bonal, fou considerat un model a seguir. El sistema consisteix en primer començar la rotació amb faves o vesses, seguides de blat, civada amb esparcet, esparcet, blat amb trèvol roig o fenc, fenc i civada o blat i es torna a reiniciar la rotació un cop adobat el camp.

Església de Sant Andreu

Temple situat a Borrassà, és del s. XVIII, però s’aprofitaren parets i elements de l’antic castell. La façana és barroca, i el seu campanar de 38 metres que té fama d’ésser el més alt de la comarca

Església de Santa Maria de Creixell

Temple rectangular del s. XVIII amb la capçalera semicircular orientada al nord, conserva una imatge gòtica, en alabastre (s. XV) de la Mare de Déu (alabastre policromat).

Més informació: http://www.borrassa.cat/

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR