Avinyonet de Puigventós

Si bé s’han trobat indústries del neolític, els primers indicis de poblament d’Avinyonet es daten en època romana. Inicialment el poble tenia el nom de Sant Esteve de Maníbulo (Sant Esteve de Manol). Segons l’Antoni Egea en el seu treball “Aspectes de la Figueres del segle XIV centrats en l’estudi d’un capbreu de Vilabertran de l’any 1343” publicat en els annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos de l’any 1993, la primera referència escrita del poble data de l’any 962 en que el comte de Besalú permutà uns alous que posseïa a Manol i Figueres. Segons el Sr. Egea, Manol es refereix a Avinyonet que més endavant derivaria a Sant Esteve de Manol i finalment, a Avinyonet. Sens dubte, el fet més destacat de la història d’Avinyonet és l’existència de la Comanda dels Hospitalers que ja existia el 1257 essent el primer comanador Gombau de Vallfort, existència que perdura fins el 1804 amb l’últim comanador Jaume de Camprodon. A l’any 1916 s’afegeix el topònim de Puigventós a Avinyonet per distingir-lo d’Avinyonet de Penedès.  L’església parroquial és l’església de Sant Esteve i molt a prop s’hi conserven restes del Castell d’Avinyonet i de l’antiga capella dedicada a Sant Joan dels que es coneix la seva existència des del segle XII. Important paisatge de pedra seca confereix un territori amb personalitat pròpia

L’ermita de Santa Eugènia

L’ermita de Santa Eugènia es troba situada al sud del poble (aproximadament a 1 km). Es tracta d’una esglesiola d’una nau amb absis semicircular, d’origen romànic, segurament del segle XI, modificada el XVII i restaurada pel Patronat Santa Eugènia als anys 70.

Era, en altres èpoques, parròquia dels masos i estava situada enmig d’un encreuament de camins.

Església de Sant Esteve

Actualment es troba ubicada dins el recinte del Castell de la Comanda Hospitalera d’Avinyonet.

L’església parroquial de Sant Esteve d’Avinyonet, amb elements de distinta cronologia, és actualment un edifici d’una nau, de planta rectangular, de murs emmerletats i atalussats per tal com restà integrada en el veí castell. El temple romànic fou reconstruït al segle XV (època de la fortificació) i reformat al segle XVIII. Amb l’entrada a llevant i l’altar a l’extrem de ponent, orientació capgirada en relació a la disposició tradicional dels temples cristians. Sobre la porta del segle XVIII es col·locà el timpà de la portalada romànica que tenia una imatge de Jesucrist avui molt malmesa.

Gran edifici que mostra elements de diferent cronologia. Actualment, i després de diferents reconstruccions, està format per una nau de planta rectangular amb l’entrada a llevant i l’altar a l’extrem de ponent, orientació capgirada en relació a la disposició tradicional dels temples cristians.

Castell de la Comanda Hospitalera

L’edifici més ben conservat és una fortificació de planta rectangular situada a migjorn de l’església, coneguda en l’actualitat com a cal cagó. Ha estat reformada en bona part i fins fa poc estava habitada. Els seus carreus són poc treballats i formen unes filades ben arrenglerades. Té una longitud d’uns 7 m. i una amplada d’uns 5 m. Els murs de ponent i llevant amb un alçada d’uns 7 m., són els més ben conservats. La façana nord que dóna a una placeta, té restes d’un talús i en època moderna se li han obert algunes finestres i portes. Entre aquest edifici i el mur sud, hi ha una paret més moderna on s’obre un portal de 140 cm. d’amplada, acabat amb un arc de mig punt format per 9 dovelles de 60 cm. que en algun moment degué ser l’entrada principal de la fortalesa i que ara dóna accés a un jardí. Hi ha altres vestigis del recinte murat com les restes d’una torre quadrangular, al carrer dels Valls (o dels Fossos) en referència al fossat de l’antic recinte fortificat.

La comanda d’Avinyonet posseïa una capella dedicada a Sant Joan (actual biblioteca), que des del 1907 va desaparèixer i es va convertir en la Casa de la Vila tot i que conserva l’estructura rectangular de la capella i les pedres sense treballar de les cantonades. Segurament es va construir durant els segles XVI-XVII.

Estanyols de Mas Margall

Els estanyols de Mas Margall, situats al municipi d’Avinyonet de Puigventós, concretament a l’espai fluvial del Manol, ocupen una superfície d’unes 20 hectàrees. Es tracta d’una antiga gravera restaurada com a espai natural que conté dos petits estanys, una salzeda, comunitats d’herbassars humits i jonqueres i una zona de pastura seca. L’espai deu el seu origen a l’extracció d’àrids que s’hi va realitzar aprofitant que la zona era una terrassa fluvial del riu Manol on, al llarg dels anys, s’havien anat dipositant materials al·luvials, emprats en el sector de la construcció. Actualment l’espai està inclòs a l’inventari de zones humides i la Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN), a través d’un conveni amb el propietari, gestiona la zona estudiant i potenciant els seus valors naturals.

La Garriga d’Empordà i les construccions de Pedra Seca

Més informació

Més informació: www.avinyonetdepuigventós.cat

1-riu Castell_Comanda_web ElManol_web Estanyols_masmargall_web StaEugenia_web

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR