Albanyà

 

El patrimoni cultural arquitectònic és molt remarcable perquè, tot i l’abandonament actual, la zona va viure una època molt pròspera amb les explotacions carboneres, en proba l’existència d’innumerables masos i poblets dels segles XVIII i XIX.

Les ermites romàniques de muntanya presenten una bellesa extraordinària i una de les densitats més alta de les contrades.

Santuari de la Mare de Déu del Mont
Santuari aixecat al s.XIV sobre un antic castell medieval. Hi va residir Mossèn Cinto Verdaguer, des d’on va escriure una de les seves obres puntals: el Canigó. Encara es conserva la cel·la on va residir i es pot visitar.
Té unes vistes espectaculars sobre el Pla de l’Estany, La Garrotxa, L’Empordà i, és clar, el Canigó.

Monestir de Sant Llorenç dels Sous

Monestir benedictí que apareix documentat ja al l’any 872, sota la protecció del monestir de Sant Aniol d’Aguja. Va passar a ser un important monestir del comtat de Besalú durant el romànic. La seva esplendor es va donar al voltant de l’any 1000 moment en què es va independitzar del Bisbat de Girona. Després dels forts terratrèmols dels anys 1427 i 1429 i de la disminució progressiva de les rendes, entrà en decadència.

Les gorgues d’Albanyà

Conjunt de basses als primers trams de la Muga. Es troben situades dintre del PEIN de l’Alta Garrotxa i presenten un entorn natural molt destacable format per castanyedes, alzinars i prats. Al seu voltant trobem abundants punts de pesca fluvial.

Puig del Bassegoda

És el cim altempordanés més emblemàtic. És situa a l’Alta Garrotxa i té una gran tradició excursionista. Amb els seus 1373 m. presenta una gran diversitat de boscos als seus vessants: alzinars, rouredes, fagedes i boscos de ribera (vernedes, salzedes, etc).

Santuari de la Mare de Deu del Fau

Situat al cim de la muntanya d’aquest nom, dins l’antic terme parroquial de Carbonills, era anomenat popularment ‘la Mare de Déu de les ‘Formigues’ o ‘de les Alades’.

Al segle XIV ja es parla de Santa Maria del Fau, però el santuari fou reconstruït al segle XV. És un exemple de la perduració de certes formes de l’arquitectura romànica en les construccions religioses populars. El temple, avui abandonat, és d’una nau i absis semicircular d’una gran simplicitat. El retaule neoclàssic roman al seu lloc, però sense la marededéu, que es guarda a la parròquia d’Albanyà.

Sant Feliu de Carbonills

El lloc de Carbonills està documentat el 878, i de l’església de Sant Feliu, n’hi ha notícies des de les darreries del segle XIII. A partir, segurament, del segle XV, aquesta parròquia va unir-se a la de Sant Cristòfol dels Horts. A l’interior, destaca el paviment enllosat, l’ara i el tenant de l’altar, la pica baptismal i escassos vestigis de pintura mural, tot d’època medieval. Vers al nord, s’identifiquen rastres d’habitacles del poblat medieval. De Sant Feliu de Carbonills, procedeix la notable làpida romànica esculpida (segle XII) que ara es troba a Sant Pere d’Albanyà.

Sant Pere d’Albanyà

És un dels primers monestirs documentats d’entre els que sorgiren al sud dels Pirineus amb el domini carolingi, fruit de la colonització monàstica benedictina. Fou fundat pels volts de l’any 820 pel seu primer abat, Dòmnul. Poc després passà a dependre de l’abadia de Santa Maria d’Arles, al Vallespir. Consta que ja hi era agregat l’any 869.
Al segle XIV, Sant Pere d’Albanyà ja era una església parroquial. L’església romànica és una mostra de l’arquitectura religiosa pròpia dels comtats nord-orientals catalans de la segona meitat del segle X o principi del segle XI, recenment restaurada. Malgrat el seu estat força degradat i tenir moltes parts destruïdes, es pot deduir que la petita làpida que es troba a la façana de Sant Pere d’Albanyà conté un epitafi escrit en català, segons el qual un personatge anomenat R. de Serrat (R. DESSARAT), que morí el 8 de gener de 1360, deixà establert un aniversari en aquesta església.

Sant Marti de Corsavell

A Corsavell, el casal fortificat de la Torre i l’església de Sant Martí, del segle XII, formen un conjunt molt interessant i atractiu d’arquitectura medieval. D’aquesta església procedeixen els batents de la porta amb ferros romànics que es mostra a l’exposició i la lauda sepulcral que es guarda a parròquia d’Albanyà. Al nord del temple hi ha vestigis del poblat medieval. Vers migdia, un mur de delimitació de la sagrera o cementiri és també d’aquesta època.

Sant Miquel de Bassegoda

Mostra d’església romànica del segle XII recentment restaurada amb molt d’encert.

Sant Bertomeu de Pincaró

Bell exemplar d’església romànica del segle XII, molt característic d’aquesta zona, entre la Garrotxa i l’Empordà. Ha conservat l’antiga pica baptismal i una altra de rectangular.

Sant Andreu de Lliurona

Té la nau romànica del segle XII, però el seu absis no s’ha conservat. A la façana de ponent hi ha la portada, d’arcs en degradació, que presenta detalls esculpits al timpà i les impostes. Els batents de la porta hi queda un conjunt de ferramenta romànica, semblant al d’altres temples de les comarques pirinenques. El campanar i la sagristia són afegitons d’època tardana.

Sant Joan de Baussols

El Santuari datat del 1413 i situat en el cim escarpat i dominant de Baussols estava dedicat, en origen, a Santa Maria, més tard hi predominà la devoció a Sant Joan. L’edificació segueix la tradició romànica. Hi ha unes restes de pintures murals esquemàtiques, probablement també dels segles XIV-XV. Les pintures murals de Baussols s’han perdut, si bé algunes parts encara es poden observar amb una certa facilitat.

Sant Julia de Ribelles

Va ésser consagrada l’any 947, alhora que el seu terme parroquial era delimitat amb precisió. Al seu interior s’ha conservat una part de la construcció preromànica relacionada amb aquesta consagració. L’església fou reconstruïda al segle XIII. A la nau principal hi ha restes d’interessants pintures murals, segurament del segle XV. S’ha conservat part de l’antic enllosat, el tenant de l’altar i una pica de forma rectangular. Al costat de l’església hi ha les ruïnes del vilar de Pruna o Ribelles, citat en un document de l’any 999, on s’observa algun mur preromànic construït en espiga.

Al terme d’Albanyà també en troben d’altres actualment en runes: Parròquia de Sant Cristòfol dels Horts (S. XI-XII), Sant Vicenç de Principi (esglèsia romànica probablement del S. XI) i Sant Corneli de la Muga (S. XIII).

Més informació: http://www.albanya.cat/

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR