La seva construcció es va iniciar al 1753 i durà tretze anys (construïda segons el sistema Vauban) i s'hi agregaren tots les novetats de l'art de la fortificació. Per la seva extensió fou la segona fortalesa més gran d'Europa. Es tracta d'un castell de planta estrellada i posseeix cinc baluards, set... |
Embassament construït als anys 60 per a la producció d’energia, abastir d’aigua a Figueres i els regants de la plana. Actualment ha esdevingut també un punt de confluència a practicar per esports nàutics i com a zona de lleure, excursionisme i BTT. OBSERVACIONS Es poden fer visites... |
Extensa àrea prepirinenca escassament poblada, dominada per rouredes i alzinars. Hi cohabiten activitats recreatives com el senderisme i el turisme rural amb les activitats tradicionals de la població local. Compta amb un important patrimoni cultural, llegat del seu passat agrícola i ramader: masies, ermites, llogarrets,... |
El terme de Roses ha estat poblat des de temps remots; nombrosos jaciments prehistòrics en donen testimoni. Per la seva tipologia, situació i grandària, el dolmen de la Creu de Corbella pot considerar-se el més famós del país. Situat en un turó, a 150 metres sobre el nivell del mar, aquest dolmen és un dels monuments megalítics més gran de Catalunya i un dels grans atractius de la ruta megalítica que es pot fer a Roses. Es tracta d'un sepulcre de corredor de cambra fet amb grans lloses de granit. La cambra, formada per set lloses, fa interiorment 3,90 metres de llarg per 3,20 metres d'ample, i 2,45 metres d'altura máxima. La seva entrada és orientada al sud-est. Alguna llosa de la cambra mostra cassoletes rituals. La porta és formada per dos grans blocs de pedra col.locats com a muntants. Del corredor de lloses només en queden les ranures d'implantació a la roca mare. Se'n conserva l'inici, format per dues lloses verticals que en sostenen una altre que forma part de la coberta. Del túnel artificial de tendència circular que el devia cobrir no en queden testimonis visibles. Aquest sepulcre va ser alçat durant el calcolític, entre el 2500 i el 2100 aC. En les excavacions arqueològiques van aparèixer restes òssies fragmentades i restes de ceràmica corresponents a l'assentament indigena, potser un santuari, que és a tocar el monument, i a èpoques més modernes.
|