El claustre romànic de Sant Domènec és l'únic vestigi que queda del convent agustinià fundat a Peralada a la segona meitat del segle XI. El monument és anomenat de Sant Domènec perquè el convent va ser ocupat pels dominicans des del 1578 fins a 1835. Aquest claustre, de planta rectangular, és envoltat per parells de columnes i capitells: set parells a les galeries més llagues -la de migjorn i la de tramuntana- i sis parells a les més curtes. El gran atractiu del monument és la decoració que presentes els cinquanta-dos capitells del conjunt.

Tots ells mostren una gran varietat morfològica i se'n diferencien quatre tipus segons l'ornamentació que presenten: geomètrica, vegetal, figuració zoomòrfica i figuració historiada. Fer una lectura iconogràfica del claustre sembla dificil, ja que ha estat molt reconstruït al llarg de la història. Veiem representats temes joglarescos, escenes de cacera, bestiaris i episodis biblics com la creació d'Eva. Així mateix també hi són esculpides les armes dels Rocabertí, una familia molt important a l'Alt Empordà durant l'edat mitjana. El treball escultòric presenta una gran diverditat: segurament el va dur a terme un taller de diversos escultors.