Vilamaniscle està situat al nord de la comarca de l'Alt Empordà, en la província de Girona. El terme municipal té una extensió de 5,40 Km2. Limita al nord amb el terme de Llançà, al sud amb Garriguella i a l'oest amb Rabós. 

Llocs d'interès:
 
El Castell de Vilamaniscle
El castell de Vilamaniscle és un gran casal fortificat que consta de tres pisos i que de castell tan sols en té el nom. És de difícil datació. Està situat a la part alta del poble i al seu voltant hi són edificades les cases. Té finestres arquitrabades i un escut barroc. 

Sant Quirze de Colera
El Monestir de Sant Quirze de Colera (terme municipal de Rabós) es troba a uns 20 minuts (amb automòbil) de Vilamaniscle seguint una pista forestal en bon estat que surt del mateix poble, direcció nord-oest. Es tracta d´un antic monestir romànic en procés de restauració. La seva visita és recomanada tant pel valor artístic com pel paisatge que l´envolta, una petita vall recollida. A uns 100 metres en direcció est hi ha la Font dels Castanyers on normalment hi surt aigua tot l'any. Actualment hi ha un restaurant que s'ha integrat en uns antics estables.

Església de Sant Gil Petita edificació que tan sols consta d´una nau amb capçalera semicircular i que és datada al voltant dels segles XVII i XVIII. Sembla que cap al segle XIV es tractava d´una capella que pertanyia a Santa Eulàlia de Noves (Garriguella actual), fet que pot explicar la seva separació entre l´església i el poble, d'uns 300 metres. Al seu entorn s'hi troba el cementiri municipal.
 
La Pedra Dreta - Menhir del Mas Roqué
Es considera que va ser construït vers el 3000 a.C. Situat al terme municipal de Rabós d´Empordà, aquest menhir es troba documentat al segle XVII amb el nom de Pedra Fita o Pedra Dreta. Entre els segles XVI i XVIII s´hi havia clavat una creu de ferro amb la intenció de "cristianitzar" un monument que era considerat pagà i obra d´éssers malignes per la religió dominant. El 1941 Joan Amades va publicar la llegenda d´aquest menhir, que diu que la part soterrada d´aquest és tant gran que subterràniament arriba amb la seva punta a tocar el mar, que es troba a considerable distància. Per això, els habitants de la rodalia creien que aplicant l´oïda a la pedra s´escoltava el so de les ones i que, segons la intensitat d´aquest, es coneixia amb certesa l´estat de la mar. També es deia que la pedra transpirava o que moltes vegades era humida a causa del seu contacte amb el mar.

Dolmen de Dofines
Megàlit que conserva enterament dues lloses i una altra de caiguda i en gran part colgada i restes importants de túmul. El material emprat és la pissarra o llicorella, que pertany al terreny geològic del mateix paratge. Pel que fa a la llosa grossa, les seves dimensions són de certa consideració ja que té una superfície de 3,60 m2 i se li calculen uns 2.016 Kg. Ha desaparegut del tot la capçalera del sepulcre, a més d´altres possibles pedres de la cambra i/o entrada.